Follow by Email

dijous, 15 de desembre de 2011

Presentació a Sagunt

L'associació cultural EspaiBLOC i l'Editorial Afers us inviten a la presentació del llibre Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, de Vicent Flor, que tindrà lloc el dijous 15 de desembre a les 19,00 hores a la seua seu de la plaça Cronista Chabret de Sagunt. Hi intervindran: Francesc Aigües (filòsof), Vicent Olmos (historiador i editor) i Vicent Flor (sociòleg i autor del llibre).

La presentació del Camp de Morvedre serà la setzena del llibre i conclou els actes durant 2011. En 2012, però, n'hi hauran més.





dilluns, 5 de desembre de 2011

Presentació el 9 de desembre a Vallada (La Costera)

El proper divendres dia 9 de desembre a les 19'30 hores, organitzat per l'Assemblea de Joves de Vallada i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vallada, es presentarà el llibre de Vicent Flor, «Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana», editat per Afers. Hi intervindran l’autor i l’editor i serà al Centre Cultural Juvenil de Vallada (plaça de la Pau). Aquesta serà la quinzena presentació del llibre.
 

dilluns, 28 de novembre de 2011

Presentacions a Castelló l'1 de desembre i al Parc (Alfafar) el 2 de desembre

L'Editorial Afers, la Llibreria Fórum Babel, el Centre Cultural Valencià La Nau i l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc us inviten a la presentació del llibre Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, de Vicent Flor, que tindrà lloc el dijous, 1 de desembre, a les 19'00 hores a la Llibreria Babel de Castelló de La Plana (carrer Guitarrista Tàrrega, 20). Hi intervindran: Enric Nomdedéu (regidor del Bloc i diputat provincial), Antoni Porcar (president del Centre Cultural Valencià la Nau), Vicent Olmos (historiador i editor) i Vicent Flor (sociòleg i autor del llibre).
 
Divendres 2 de desembre l’Editorial Afers i l’Ateneu Popular del Parc-Alfafar organitzen una tertúlia sobre l'anticatalanisme al País Valencià, amb Vicent Flor, que presentarà el llibre "Noves glòries a Espanya" i que tindrà lloc a les 21'00 hores al Centre Social del Parc (plaça de Miguel Hernández, 14, El Parc-Alfafar/Barri d’Orba).
 

 

dimecres, 16 de novembre de 2011

dimarts, 8 de novembre de 2011

Dijous 10 de novembre conferència i presentació a Alacant

Dijous 10 de juny a la Seu Universitària d'Alacant (Sala Miguel Hernández, planta baixa) tindrà lloc la conferència "Anticatalanisme i identitat valenciana" i la presentació del llibre Noves glòries a Espanya a càrrec de Vicent Flor, professor de Sociologia de la Universitat de València.L'acte serà presentat per Jordi Davó, tècnic del Servei de Promoció del Valencià de la Universitat d'Alacant.

Prèviament hi haurà una conferència de Vicent Flor al voltant de l'anticatalanisme i la identitat valenciana a les 12'00 hores a l'aula A2/OB02 de l'Aulari II de la Universitat d'Alacant.

dijous, 3 de novembre de 2011

Presentació a Algemesí

Demà divendres 4 de novembre a les 19'30 hores presentarem Noves glòries a Espanya a Algemesí (La Ribera Alta). Hi intervindran Josep Bermúdez (portaveu del Grup Municipal Més Algemesí), Carmel Ferragud (professor d'Història de la Ciència a la Universitat Miguel Hernàndez d'Elx), Vicent Olmos (editor i historiador) i Vicent Flor (sociòleg i autor del llibre).

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Presentació a Gandia dijous 27 d'octubre

L'Editorial Afers i la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna, us inviten a la presentació del llibre Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, de Vicent Flor, que tindrà lloc el dijous, 27 d'octubre, a les 20 hores al Casal de la Fundació Jaume I la Safor-Valldigna (carrer Dona Teresa, 2 de Gandia).

Hi intervindran: Ignasi Mora (escriptor), Vicent Olmos (historiador i editor) i Vicent Flor (sociòleg i autor del llibre).

 

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Dijous 20 d'octubre presentació a Barcelona

El proper dijous, dia 20 d’octubre, a les 19'30 hores, tindrà lloc la desena presentació de "Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana", a Barcelona. L'acte tindrà lloc a la seu de la Fundació CatDem (Casp, 80, baixos). Hi intervindran: Agustí Colomines, director de la Fundació; Vicent Flor Moreno, sociòleg i autor del llibre; Vicent Sanchis, periodista i Vicent Olmos, director de l'Editorial Afers i historiador.

Les properes presentacions tindran lloc el 21 d'octubre a l'Associació Cívica Jardí d'Aiora de València i el 27 d'octubre a Gandia (La Safor).

dijous, 6 d’octubre de 2011

Noves presentacions a València i a Els Poblets (Marina Alta)

Dijous 6 d'octubre tindrà lloc un sopar i tertúlia amb Vicent Flor, autor del llibre "Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana". L'acte, organitzat per l'ACV Tirant lo Blanc i la Fundació Nexe, tindrà lloc a les 21'00 hores a la Societat Coral el Micalet.

Divendres 7 d'octubre a les 19'30 hores, a la Biblioteca Enric Valor de Els Poblets (Marina Alta) tindrà lloc la novena presentació del llibre. Organitzat per la Regidoria de Cultura del municipi, l'acte comptarà amb la presència de l'alcalde Jaume Ivars, el regidor de cultura Salvador Sendra, l'editor i historiador Vicent Olmos i l'autor del llibre.

Les properes presentacions tindran lloc el 20 d'octubre a Barcelona, el 21 d'octubre a l'Associació Cívica Jardí d'Aiora de València i el 27 d'octubre a Gandia (La Safor).


divendres, 30 de setembre de 2011

Presentacions a les comarques del nord: 30 de setembre a Moncofa i 1 d'octubre a Benicarló

Divendres 30 de setembre a les 19'00 hores a la Casa de la Cultura (Plaça de la Constitució, 2) de Moncofa (La Plana Baixa) tindrà lloc la sisena presentació del llibre "Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana". La presentació, organitzada per l'Editorial Afers i pel Bloc de Moncofa, s'emmarca dins del conjunt d'activitats de l'Aplec de La Plana d'enguany.


Dissabte 1 d'octubre a les 19'00 hores, al MUCBE-Centre Cultural Convent de Sant Francesc de Benicarló (Baix Maestrat), organitzada per l'editorial Afers i l'Associació Cultural Lo Rest de Benicarló tindrà lloc una altra presentació, la setena del llibre.


Les properes presentacions tindran lloc el dia 6 d'octubre a València, el 7 d'octubre a Els Poblets (Marina Alta), el 20 d'octubre a Barcelona i el 27 d'octubre a Gandia (La Safor).



dijous, 22 de setembre de 2011

Presentació a Sueca divendres 23 de setembre

Divendres 23 de setembre a les 20'00 hores a la Bibilioteca Suecana (Carrer Sant Josep, 8) de Sueca (La Ribera Baixa) tindrà lloc la cinquena presentació de "Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana".

Les properes presentacions tindran lloc, dins dels actes de l'Aplec de La Plana, el proper divendres 30 a Moncofa (La Plana Baixa) a les 19'00 hores a la Casa de la Cultura i el dissabte 1 d'octubre a Benicarló (El Baix Maestrat) a les 19'00 hores al Centre Cultural Convent de Sant Francesc.

divendres, 16 de setembre de 2011

Presentació a Bétera (Camp de Túria) divendres 16 de setembre

Divendres 16 de setembre a les 19'30hores a l'Ateneu de Bétera (Camp de Túria) tindrà lloc la quarta presentació de "Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana".

Les properes presentacions tindran lloc el proper divendres 23 a les 20'00 hores a la Biblioteca de Sueca (La Ribera Baixa) i divendres 30 a Moncofa (La Plana Baixa) dins dels actes de l'Aplec de La Plana.

Notícia a l'Ateneu de Bétera.

Notícia a Bétera Digital:

dimecres, 27 de juliol de 2011

Dijous 28 de juliol presentació a Silla de "Noves glòries a Espanya"

Dijous 28 de juliol a les 20'00 hores a la seu del Bloc Nacionalista Valencià-Coalició Compromís de Silla (Carrer Llibertat, 7) tindrà lloc la presentació comarcal de l'Horta de Noves glòries a Espanya. Us esperem a totes i a tots.

Així mateix tindrà lloc la inauguració de l'exposició "Papers" de l'artista Pau Lluesa.

dijous, 14 de juliol de 2011

Parlament de Vicent Flor en la presentació en el Col·legi Major Rector Peset

Bona vesprada a totes i a tots. Moltes gràcies, de tot cor, per compartir estos moments amb mi i amb tots nosaltres. Estar rodejat de tants amics m'ompli de satisfacció.
De fet, qualsevol llibre que signa algú és resultat de les aportacions i dels ajuts de moltes persones. Noves glòries a Espanya, sense dubte, també. Els qui esteu ací, en esta Sala de la Muralla d'un Palau dedicat a un Rector de la Universitat de València afusellat pel règim dictatorial i criminal (sí, dictatorial i criminal) de Francisco Franco, i també més gent que no ha pogut acompanyar-nos hui sou, cadascú amb la seua aportació, els responsables de què haja vist la llum Noves glòries a Espanya. Per tant, estic molt agraït a tots i a totes. Gràcies, amics.

Disculpeu-me, ja que hui m'és impossible agrair un a un la col·laboració de tots vosaltres. Permeteu, però, que faça unes poques excepcions. Vull agrair tot el que m'heu aportat Amparo i Raül (tranquil, Raül, que hui la cosa serà més curta que el dia de la tesi doctoral), mos pares i mos germans (un dels quals ha de treballar a Catalunya perquè ací, tot i ser un professional magnífic, no hi ha faena per a ell) i els meus bons amics Alfred i Pepe.
Vull també destacar a les tres persones que m'acompanyen en esta taula. I no sols per haver tingut l'amabilitat d'estar ací, que també. A Ramon Lapiedra, rector d'esta universitat. Ell sí que fou un excel·lentíssim i magnífic rector. Una persona plena de dignitat que fou objecte d'atacs constants i impropis d'una societat democràtica avançada i que sempre els dugué amb elegància i modèstia. Ens ensenyà que ser un gran científic, estar compromés amb la nostra societat i amb el servici públic, tot alhora, era perfectament compatible. Gràcies, Ramon.
A Enric Morera, qui ha encapçalat un projecte que ha tornat a il·lusionar a centenars de milers de valencians. També als diputats Mònica Oltra i Fran Ferri, que han tingut l'amabilitat d'acompanyar-nos hui. Un bon amic em digué que, després del 22-M, veia gent que estava més alta, és dir, menys encorbada, que creia amb més força amb el nostre país. Enhorabona pels resultats en totes les comarques i, en especial, a la nostra ciutat de València. Ara el següent repte serà esdevenir una opció de govern per poder fer un país més pròsper, més lliure i més valencià. Gràcies, Enric, Mònica i Fran.
I també, lògicament, a Vicent Olmos. Amb tots els respectes per la competència, no n'hi havia a València un editor com tu. Moltes gràcies, Vicent, no sols per haver-me permès publicar el treball de pràcticament una dècada sinó per la teua cura per tots els detalls, per l'amor i treball què poses en tots els teus llibres. Noves glòries a Espanya, de moment, és la meua veritat. I Vicent Olmos, vull destacar-ho, no ha modificat ni una coma. L'editorial Afers, doncs, és un espai de llibertat per als investigadors i escriptors de la nostra terra. Noves glòries a Espanya és el que fa 61 d'una col·lecció, Recerca i Pensament, plena de llibres ben interessants que jo us anime a conéixer. Gràcies per tot, Vicent.
Vull, per últim, homenatjar, en veu ben alta i clara, al professor Romà de la Calle, catedràtic d'Estètica d'esta universitat i director del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat des de 2004 fins que un dia de març de 2010 va dir prou, prou a la censura. Es plantà a favor de la llibertat d'expressió. Un il·lustrat no podia fer una altra cosa. Mai no oblidaré, Romà, la teua humanitat amb els teus treballadors com jo i la teua dignitat. Gràcies, Romà.
De fet, m'agradaria pensar que Noves glòries a Espanya és una mil·lèsima de digne que el gest de Romà de la Calle. M'agradaria pensar que és un llibre valent, que diu coses que potser no agraden ni a uns ni a altres però que ajuden a entendre millor la nostra història recent i el nostre present.

Crec profundament que, front al silenci o la manipulació que alguns ens volen imposar, és una obligació ètica dels científics socials i, també, dels ciutadans investigar, conèixer i divulgar la nostra realitat. Si María Consuelo Reyna, la que fóra totpoderosa subdirectora i més tard directora de Las Provincias, declarà que la valenciana havia sigut, alerta!, "fue una transición tranquila, sin revanchas y sin historias de ningún tipo"; si l'actual govern de la Generalitat tracta de reescriure la història dels darrers trenta-cinc anys i si Joan Lerma ha afirmat que la Batalla de València conclogué l'any 1979, crec que calia escriure un llibre com este. De fet, en calen molt més. Des d'ací anime a sociòlegs, a economistes, a politòlegs, a historiadors, a psicòlegs, a antropòlegs, a juristes, a tots i a totes, a continuar treballant, cadascú des del seu lloc, perquè ells tinguen cada dia més difícil de prendre'ns el pèl. Potser sóc un ingenu, però jo sí que crec que el coneixement ens farà més lliures.
Alguns m'han dit que el títol i la coberta del llibre, amb la bandera espanyola, són una provocació. I tenen raó. Però, si ens fixem, presenten un sentit: contribuir a superar una visió simplista del conflicte identitari valencià, com si fóra un conflicte intern, com si no existira l'estat espanyol. A mi no em sembla casual que la monarquia espanyola accepte posar l'adjectiu de Reial a la secessionista Acadèmia de Cultura Valenciana; a mi no em sembla casual que s'haja tolerat un cert nivell de violència física i simbòlica contra els valencianistes; a mi no em sembla casual que Francisco Camps i el PP, a València i a Madrid, vulguen carregar-se les línies en valencià. No, no són casualitats.
Perquè l'anticatalanisme sol anar de la mà de l'antivalencianisme, és dir, de l'espanyolisme, més o menys explícit. Per això el títol de Noves glòries a Espanya. De fet, tampoc és casualitat que, com escrigué Francesc Pérez Moragon, el que fou un himne a Alfons XIII durant l'Exposició Regional de 1909 s'oficialitzara durant la dictadura de Primo de Rivera i esdevenira Himne "Regional". Seria en 1984 quan un PSPV-PSOE amb majoria absoluta a les Corts Valencianes el tornaria a oficialitzar.
I, en això d'ofrenar, el regionalisme anticatalanista ha contribuït d'una manera decisiva, com tracte de mostrar al llarg de les pàgines del llibre. Ho ha fet fins a tal extrem que ha esdevingut un autoctonisme que ha aconseguit desplaçar de la centralitat política, si més no en bona manera, a molts d'aquells que lluitaren per la democràcia i per l'autonomia, als quals vull homenatjar hui.

He pretés, modestament, que Noves glòries a Espanya no fóra tan sols una història de l'anticatalanisme sinó una aproximació a la societat valenciana del darrer quart de segle XX i principi del XXI des d'un angle que no s'havia fet fins ara, des de la ideologia dels qui, a hores d'ara, ens agrade o no (que a mi, com sabeu, no m'agrada) han esdevingut hegemònics.
I també he pretés estudiar allò que s'ha vingut a conèixer com "blaverisme". Però, a diferència de textos anteriors, de combat polític, este té una intenció analítica, d'entendre per què les coses han passat com han passat. No ha estat una tasca senzilla, entre d’altres qüestions perquè ha sigut presentat com una ideologia feixista i alhora folklòrica, pròpia d’ignorants i d’analfabets i que mereixeria la condemna més enèrgica. Si triomfà, segons aquestes veus, fou gràcies que Casp i Adlert traïren els seus ideals; Reyna capgirà la seua línia per interessos espuris; Abril Martorell, Broseta i Attard instrumentalitzaren els sentiments de la gent, etc.
Sense negar la importància d’estos elements, la «imaginació sociològica» dictava que calia anar més enllà i que esta mena d’explicacions no resultaven plenament convincents. De vegades és útil confrontar els arguments davant un espill: si Casp i els altres hagueren sigut fusterians, ¿la societat valenciana actual seria majoritàriament «catalanista»?, ¿hauria triomfat el paradigma fusterià? I, encara més, ¿haurien tingut la representativitat i influència que han assolit sense fer servir l’anticatalanisme? D’altra banda, ¿Lizondo, Rita i Camps han utilitzat el blaverisme com podrien haver fet servir qualsevol altra ideologia?, ¿no hi hagueren precedents importants d’anticatalanisme?, ¿no hi ha hagut convulsions relativament anàlogues en la modernitat?, ¿no s’ha fet servir el populisme i el regionalisme en molts altres territoris i períodes? El blaverisme ha sigut, sens dubte, un moviment específicament valencià, però ¿absolutament singular?, ¿sense cap concomitància amb altres moviments? La nostra València no és tan diferent d’altres països europeus.
Així crec que podem conceptualitzar allò que s’ha vingut a denominar "blaverisme" amb cinc trets fonamentals i definir-lo com un populisme anticatalanista, conservador, regionalista i espanyolista. De populismes n’hi hagut a Argentina i a Rússia però també ara a Holanda, Dinamarca o Finlàndia. L’anticatalanisme no és patrimoni dels valencians (també existeix, fins i tot, a Catalunya. Què és sinó Ciutadans?). Tampoc ho és l’espanyolisme. Ni el conservadorisme ni el regionalisme. En conseqüència, cap tret d’este populisme és absolutament singular. Els valencians, per tant, no som tan singularíssims. El que sí que és singular, a tot estirar, és la combinació d’estos i d’altres elements que conformaren el moviment anticatalanista. I, també, la penetració social d’este, ajudada per entitats històriques com la RACV i Lo Rat Penat (¿encara ha sorprés algú que el seu president, Enrique Esteve, el que fóra diputat provincial del PP, s’haja mostrat partidari de carregar-se l’escolarització en valencià?), una alta penetració en el teixit festiu d’esta ciutat i, en concret, en les falles, amb la instrumentalització de rituals com la Processó Cívica de la Senyera cada 9 d’octubre, amb uns mitjans de comunicació molt poderosos com Las Provincias o Canal 9 i amb la Generalitat, tot un govern autonòmic amb un pressupost milionari, tot i que ara endeutat fins a les celles.

No és d'estranyar, per tant, que la penetració social haja superat amb escreix els seus límits originaris. I el regionalisme anticatalanista s'expandirà molt més lluny de la ciutat de València (vull recordar, per exemple, que UV traurà un diputat per la circumscripció de Castelló la legislatura 1991-1995) i molt més lluny dels votants dretans. Al respecte, permeteu-me que lligga una cita d'Antonio Palomares, ni més ni menys que secretari general del  PCE-PCPV durant la transició democràtica: «jo tenia, front als intents de catalanitzar el PCE-PCPV, que defensar la política dels comunistes valencians». Fins i tot acusarà els «catalanistes», els qui sens dubte més havien lluitat per assolir l’autogovern, de boicotejar-lo: «aquí n’hi havia gent interessada en que no hi hagués autonomia valenciana, perquè la dinàmica superior catalana tirés dels valencians en el projecte dels PPCC. Jo sé que esta idea és molt audaç». Molt audaç, sí, senyor.
Al respecte, el que fou President de la Generalitat de 1982 a 1995, Joan Lermà, declarà que «l’esquerra va cedir en tots els símbols, i la dreta va tindre que cedir en tot el contingut [¿a tot el contingut es referia a l'autonomia de segona per la via del 143?], (...) Però lo ben cert és que els símbols no eren símbols comuns per a tots els valencians. Eren un element de divisió que havia utilitzat la dreta tradicionalment. (...) Jo crec que afortunadament vàrem eixir, la gent va agrair que els traguérem d’este debat esterilitzant i de divisió dels valencians, i que començàrem a funcionar». Però a funcionar en quina direcció? Doncs en la via d'ofrenar noves glòries a Espanya.
De tal manera que els símbols són importants per a entendre el conflicte identitari valencià però no podem quedar-nos només amb això. Darrere dels símbols hi ha projectes polítics i intencionalitats. Proscriure el concepte de País Valencià, identificar-lo amb catalanistes renegats i traïdors, significava exactament convertir València en una regió, més aviat folclòrica, d’Espanya. Ofrenar noves glòries a Espanya significa exactament això, convertir-nos en levantinos, invisibilitzar-nos com a poble. Això és el que denúncia, amb dades i proves, el llibre que presentem hui ací.
En este llibre no he pretés ajustar comptes amb ningú, ni menys encara, com alguns han insinuat, amb Joan Fuster. Això no entrava dins dels meus objectius. Utilitze el fusterianisme com a espill per tractar d’entendre el regionalisme anticatalanista valencià. Uns altres llibres hauran d’encarregar-se d’analitzar el nacionalisme valencià des de 1962. Noves glòries a Espanya tampoc és un assaig polític per a l'acció. Això, en tot cas, serà motiu d’un altre llibre que potser també publicarà Afers. I tampoc ho explica, ni de bon tros, “tot”. El que a mi m’agradaria és que es completara amb altres estudis i amb altres visions.

Per acabar deixeu-me que compartisca amb vosaltres una cosa: per fortuna tinc col·legues amb sentit de l’humor. Alguns, ací presents i que no vull assenyalar, han escrit en les xarxes socials que s’estimen, més que llegir-lo, esperar-se a que isca la pel·lícula. No ho sé, com ho vorà això, l’editor. Fins i tot, s'havien assignat ja alguns personatges: a alguna li havien adjudicat el paper de Mª Consuelo Reyna, i a mi, que jo sé que m'estimen tot i que fan tot el possible per a que no ho parega, el de Juan García Sentandreu. Encara sort que, degut al sobrepés, no m'oferiren un altre paper.
En qualsevol cas, si Noves glòries a Espanya tinguera una versió cinematogràfica, certament, no seria una comèdia. Esta és una història trista, narra i interpreta els fets de la nostra història recent, on certament hem perdut oportunitats. He vist Amparo llegint-lo al meu costat, al llit, lamentant-se de com ens havien enganyat una part important de les elits valencianes. No patiu que també hi ha algunes notes d'humor. Però en qualsevol dels casos la pel·lícula no la podríem encabir en les tragèdies fatalistes. Ací, afortunadament, el final l’hem d’escriure tots nosaltres. Encara no està escrit. Conèixer la nostra història i la nostra societat ens permetrà imaginar i treballar per uns altres finals. Amb eixa confiança he escrit Noves glòries a Espanya.
Moltes gràcies.
Ciutat de València, 16 de juny de 2011

dimarts, 12 de juliol de 2011

Èxit en la presentació del llibre en el Col·legi Major Rector Pesset el 16 de juny

El passat 16 de juny la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Pesset de València quedà xicoteta per acollir les més de huitanta persones que s'hi aplegaren. Intervingueren l'editor Vicent Olmos, l'exrector de la Universitat de València Ramon Lapiedra, el secretari general del Bloc i síndic del Grup Parlamentari Compromís a les Corts Valenciana Enric Morera i l'autor del llibre Vicent Flor. Moltes gràcies a totes i a tots per l'èxit de la presentació!

Les fotografies següents són de Ricard Triviño, autor de la fotografia de la coberta i al qual li estem molt agraïts.
















dimarts, 28 de juny de 2011

Dimarts 5 de juliol, a les 19'00h, a la FNAC de València, presentació de "Noves glòries a Espanya"

Dimarts 5 de juliol, a les 19'00h, a la FNAC de València, presentació de Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, de Vicent Flor.

Hi intervindran: Mònica Oltra (Diputada de Compromís a les Corts Valencianes), J. J. Pérez Benlloch (periodista), Vicent Flor (autor del llibre) i Vicent Olmos (editor).

dilluns, 27 de juny de 2011

Vicent Flor: “L'anticatalanisme no és un negoci rendible”

Sosté la tesi que el blaverisme, l'anticatalanisme valencià, va condicionar la conformació de la identitat valenciana actual i el sistema polític d'una forma decisiva. “No van ser quatre gats i van tindre molt de poder”, afirma Flor. A la forta implantació social i mediàtica d'aquest moviment, atribueix Flor les “anormals” relacions actuals entre Catalunya i el País Valencià. [Vicent Flor: Noves glòries a Espanya. Anticatalnisme i identitat valenciana, Editorial Afers]

* * *

- Fa la sensació que la passada campanya electoral el PP valencià ha passejat menys el fantasma de l'anticatalanisme.
- Perquè es pensaven que la coalició Compromís no entraria en les Corts. En tot cas, jo crec que s'ha utilitzat prèviament a la campanya. El setge a TV3 no va ser casual, ni dificultar l'actuació de Lluís Llach en la manifestació del 25 d'abril, tampoc.

- En el seu llibre assegura que el blaverisme no s'ha esvaït completament, però en quatre anys el partit polític que genuïnament el representa —al marge del PP—, Coalició Valenciana, ha passat de 42.679 vots a 12.693.
- Els resultats electorals del 22 de maig ens diuen que el PP ha aconseguit establir una hegemonia política al País Valencià presentant-se com el partit que defèn els interessos dels valencians. La tesi és que el blaverisme no ha mort, sinó que ha estat instrumentalitzat i comprat dins un discurs polièdric com és el del PP.

- I podria tornar un partit anticatalanista independent del PP, a l'estil de la Unió Valenciana dels anys huitanta i noranta?
- Ho veig difícil perquè els resultats no els acompanyen. Ara bé, el que tinc clar és que si hi ha alguna possibilitat que el PP perda la Generalitat valenciana en 2015, el fantasma de l'anticatalanisme, dissortadament, tornarà a aparèixer.

- Per què va tindre tant d'èxit el blaverisme?
- Per molts factors, entre els quals jo destacaria que no van ser quatre gats, com s'ha afirmat sempre; que van guanyar la batalla dels símbols; que van aconseguir una legítima representació institucional, cosa que va facilitar la seua visibilitat i projecció social, sobretot en el món faller; que va connectar amb el valencianisme sentimental; i que va tindre líders carismàtics com ara Vicente González Lizondo i Rita Barberá.

- Vostè critica que el valencianisme d'arrel fusteriana [Joan Fuster], contrari al blaverisme, no ha sabut vendre el seu discurs ni tindre un líder amb projecció social?
- Durant la transició es va pecar d'un de excés de racionalisme. Al País Valencià, hi ha un valencianisme que no està ben situat en el terreny de les tradicions i la identitat regional històrica, cosa que el blaverisme aprofita per a estrangeritzar el valencianisme i convertir-lo en una proposta pretesament al servei de l'imperialisme català, quan realment els nacionalistes que vénen de Fuster són els que treballaven pel País Valencià, el valencià i l'autogovern. Crec que s'han de superar errors del discurs del passat i utilitzar el fenomen social de la diputada de Compromís Mònica Oltra per buscar nous líders.

- Lamenta el distanciament entre Catalunya i el País Valencià.
- El blaverisme, en aquest sentit, va se demolidor i molt efectiu. El més dramàtic és que ha afectat tots els teixits. Econòmicament suposa unes pèrdues anuals de 8.300 milions d'euros. Com a negoci, l'anticatalanisme no és rendible.

- Li és incòmode el País Valencià a Catalunya?
- A Catalunya, sovint es percep el País Valencià com a producte de l'anticatalanisme i això li provoca un certa incomoditat, però hi ha una valencianofília.

- No podem parlar, per tant, de relacions normalitzades a curt termini.
- No, però sóc moderadament optimista.

Tere Rodríguez
Avui (10-VI-2011)

dijous, 23 de juny de 2011

Tots a una veu

Un servidor ha de confessar-los que escriu aquestes ratlles encara impressionat per la lectura d’un llibre insòlit. Insòlit per excel·lent i sobretot per rar, perquè un llibre així s’hauria d’haver publicat ja fa temps i ha calgut esperar-lo massa. Em referesc a Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana [Editorial Afers], de Vicent Flor: un estudi sociològic que analitza el fenomen del blaverisme d’una manera documentada, perspicaç i atenta als matisos, que ací poden ser insidiosos.

Els estudiosos valencians han tingut evidents dificultats a l’hora d’encarar-se amb aquest fenomen. En primer lloc pel seu caràcter visceral, difús i contradictori (tradicionalista en el discurs i innovador en els mètodes, regionalista, ma non tanto, etc.), pel seu èxit fulgurant, per la seua capacitat de transformació i, last but not least, perquè era un torpede en la línia de flotació del nacionalisme valencià. D’altra banda, l’escàs coneixement que es tenia dels moviments populistes en dificultava encara més la comprensió. En aquest sentit, el blaverisme no era, com s’ha dit, una anomalia, sinó una variant. La comparació amb fenòmens semblants, a fi d’establir-ne les peculiaritats i els trets comuns, és encara un camp obert.
Per descomptat, fa anys que hi ha intents de caracteritzar el blaverisme, però sovint han pecat d’un simplisme excessiu. Vicent Bello, per exemple, el considerava un feixisme pur i dur, i prou. En general, la bibliografia ha desentranyat prou bé els orígens del moviment en una col·lusió entre un franquisme en retirada, però amb els ressorts de poder intactes, i uns sectors socials atemorits per la veloç modernització de la societat, la crisi econòmica dels 70 i el convuls procés de canvis democràtics, contra una proposta renovadora, nacionalista i d’esquerra que posava en qüestió la nació espanyola, la subordinació social del valencià i l’statu quo sociopolític. Tot això és prou correcte, però no explica ni l’èxit social del blaverisme al llarg del temps ni la seua eficàcia a l’hora d’imposar una visió de la identitat valenciana que, a hores d’ara, és hegemònica (i ací no parlem només de símbols).

Una de les majors dificultats per a entendre els populismes és que, d’un costat, apel·len més als sentiments que a la doctrina i, per això, són extraordinàriament difusos i mal·leables. De l’altre, solen compartir prou trets amb moviments més coneguts, com els nacionalismes i els feixismes. El feixisme, en concret, té un component populista obvi. L’un i els altres pretenen encarnar, en acte, un ideal etern de poble i exclouen els dissidents com a traïdors; s’articulen contra un enemic comú, culpable de tot; són retòricament passadistes (arcàdics o naturalistes), antiracionalistes i molt bel·ligerants. A més, sovint col·laboren. Però les seues diferències no són únicament d’escala. Els populismes són més heterogenis, el contingut doctrinari és molt menor, i l’organització, més laxa. Els populismes són moviments d’estricta reacció contra una amenaça (real o imaginària), rarament obtenen el poder polític o saben sostenir-lo, llevat que la xenofòbia o algun ressentiment llargament covat els atie. En resum, són balbucents en la teoria i multiformes en la pràctica, i, per això, difícils d’estudiar.

Per això té més mèrit que Vicent Flor n’haja estudiat un (el que ens ocupa) molt bé. Ara no puc resumir un llibre dens i ric d’implicacions, però sí que puc dir que, al meu parer, traça un perfil ben convincent dels seus orígens, dinàmica i característiques, i també dels seus efectes. Per a Flor, la catalanofòbia visceral és la principal raó de ser del blaverisme, perquè representa l’alternativa que ha de véncer —parlem d’un regionalisme conservador i, sobretot, espanyol, i el model català en representa un rival absolut en la lluita per l’ànima del poble que ell afirma encarnar—, però no és només això. El blaverisme s’ha constituït com “un populisme conservador que, a partir d’una reformulació de la identitat regional, contribuirà a una formulació identitària que ha expulsat literalment del tauler de joc el nacionalisme valencià”. També ens diu que ha triomfat, perquè configura el marc identitari normal del nostre present. Fets com la reculada en l’ús del valencià es deuen, en no poca mesura, a aquest èxit.

De passada, Flor també diu coses interessants —i vàlides— sobre una societat que ha apostat en massa per la substitució lingüística i la castellanització mental, i sobre un nacionalisme que no va voler actualitzar els aspectes vius del patriotisme regional del qual provenia i que era —per esquifida que ens puga semblar— la seua tradició: un àmbit de pertinença que va cedir estúpidament a un populisme cerril i triomfant. Sobre tot això, hi hauria molt a parlar, precisament perquè aquest és un llibre molt ple de dades i d’idees. Val la pena llegir-lo.
Enric Sòria
El País, “Quadern”, 557 (9-VI-2011), p. 4

dimarts, 7 de juny de 2011

Presentació a València de "Noves glòries a Espanya". Dijous 16 de juny a les 19'30h. al Col·legi Major Rector Peset

L’Editorial Afers es complau a convidar-vos
a l’acte de presentació del llibre
Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana,
de Vicent Flor,
que se celebrarà el dijous, 16 de juny de 2011, a les 19,30 hores,
a la sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset,
plaça del Forn de Sant Nicolau, 4, de València.

Hi intervindran:

Ramon Lapiedra (Catedràtic emèrit d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València) / Enric Morera (Secretari General del Bloc i Síndic de Compromís a les Corts Valencianes) / Vicent Flor (autor del llibre) / Vicent Olmos (editor)

divendres, 3 de juny de 2011

Novetats editorials d'Afers


Quatre edicions d'Afers. Les darreres. Les podeu trobar a les llibreries des de Perpinyà a Alacant o Elx, passant per Mallorca o Menorca. I a la pàgina web de l'editorial. Són els llibres que ara estan presentant...

dimarts, 17 de maig de 2011

Les primeres reaccions contra el llibre

Noves glòries a Espanya i l'autor ja han rebut les primeres reaccions des de l'espanyolisme anticatalanista. Pròpiament han sigut més reaccions a la notícia que aparegué en el diari Levante per banda del periodista Paco Cerdà titulat El poder invisible del blaverismo perquè mostren no haver llegit el llibre.

La primera reacció fou la del líder de Coalició Valenciana, Juan García Sentendreu, analitzat pel seu lideratge populista i ultraespanyolista a l'assaig, qui escrigué en l'edició digital del diari Levante-EMV a l'endemà d'eixir la notícia de la publicació del llibre. Amb un destacat sentit de l'humor titulà el seu article Vicent Flor d'un dia.


Teresa Puerto, una de les esmentades a l'assaig per la seua prosa catalanòfoba i antivalencianista, publica al seu web un article titulat Blaverismo... y retrosociología. Segons indica al web, aquest fou un "artículo enviado a LEVANTEemv. el 8.05.2011 y NO publicado". És a dir, fou enviat el mateix dia de la publicació de la notícia al diari Levante.


En un to relativament diferent i des del nacionalisme valencià "tricolor", Albert Marín, secretari general d'Esquerra Nacionalista Valenciana, critica també la ressenya amb un article publicat en l'edició de paper de Levante-EMV del dia 13 de maig de 2011 i titulat El "blaverisme" de Flor.


Seguirem informant... 

El 16 de juny i el 5 de juliol, presentacions a València. Pròximament una a Castelló i una altra a Barcelona

Ja tenim les dues dates de presentació de Noves glòries a Espanya a València: el dijous 16 de juny al Col·legi Major Rector Peset i el dimarts 5 de juliol a la FNAC. Reserveu-vos-les a l'agenda!

Després de l'estiu es farà una presentació a Castelló i una altra a Barcelona i a moltes comarques. Ja us informarem d'hores i dates exactes.