Follow by Email

divendres, 29 d’abril de 2011

Pròleg de Salvador Cardús a "Noves glòries a Espanya"

Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana (Editorial Afers) és moltes coses alhora, i totes bones. En primer lloc, i fonamentalment, és una extraordinària investigació sociològica, amb un sobri equilibri entre els instruments teòrics utilitzats, un rigorós treball de camp, la sistemàtica documentació de fonts secundàries i la intel·ligent anàlisi que es desprèn d’aquesta excel·lent combinació de factors. Vull dir que, fins i tot més enllà de l’interès que pugui despertar l’objecte d’anàlisi escollit per l’autor, som davant d’un gran exercici de sociologia històrica, política i dels moviments socials que hauria de ser pres com a model per a futures recerques acadèmiques. I, en aquest sentit, és d’esperar que se li faci justícia rebent l’atenció dels nostres centres de formació en una especialitat que, per buscar obres de referència, sol haver-se d’emmirallar en treballs forasters.

En segon lloc, Noves glòries a Espanya és una magnífica aproximació a la societat valenciana del darrer quart de segle XX i principi del XXI. No és que no s’hagin fet molts intents d’anàlisi d’una societat tan complexa i contradictòria com aquesta, però la novetat —i l’encert— d’aquest exercici és que el retrat del conjunt s’ha fet a través del mirall particular de l’anticatalanisme. Es tracta de seguir una estratègia d’observació que permet apartar-se dels models interpretatius hegemònics, dels punts de vista més habituals i, per dir-ho així, permet revisar-ho tot des d’unes altres coordenades. L’anticatalanisme, que és un element particular però fonamental en la construcció de l’actual identitat política de la societat valenciana, ha servit a Vicent Flor per reconstruir el paisatge complet amb unes bases crítiques innovadores i, en cert sentit, irreverents amb algunes de les perspectives clàssiques i, és clar, amb els seus autors. No en va, l’autor té ben clar que les identitats no són continguts essencials sinó sistemes de relacions resultat de jocs d’interessos i conflictes. I, en aquest cas, l’anticatalanisme no és una excrescència menor, sinó la més gran pantalla d’emmascarament d’aquests interessos i conflictes. Poques vegades una identitat política havia necessitat tant la invenció d’un adversari tan desmesurat per fabricar «autenticitats» tan exagerades com, sovint, extravagants.

Ara bé, Vicent Flor centra el seu focus principal en l’anomenat «blaverisme» i l’estudia amb mirada de clínica, li fa tota mena de proves analítiques i el dissecciona amb precisió de cirurgià. Faig servir la metàfora mèdica de manera intencionada, no tan sols per destacar el detall de l’anàlisi, sinó sobretot la distància amb què és capaç d’observar un objecte que, en la majoria d’assaigs, i no dic que no sigui ideològicament comprensible, és escrutat amb menyspreu més que no pas amb voluntat d’estudi. Però és que l’autor s’hi aproxima des d’una mirada sociològica, i això obliga a un esforç de comprensió acompanyat d’una radical suspensió del judici, que Vicent Flor practica amb una autodisciplina exemplar. En una breu però intensa excusatio, Flor explica amb una gran honestedat professional la seva antiga proximitat al blaverisme i, des del meu punt de vista, aquest és un factor determinant per explicar l’èxit total de la proesa i el perquè d’una aproximació alhora tan subtil com crítica. El resultat és una anàlisi brillant d’un moviment polític que ha sabut sintetitzar, ni que sigui amb un aparent traç gruixut i barroer, populista i agressiu, el perfil de tota una societat.

Finalment, i per bé que no n’és un objectiu principal, Noves glòries a Espanya és també un text que serveix per comprendre millor la dificultat de les relacions entre catalans i valencians. Vist des del nord d’allò que, en un perfil polític baix, s’ha convingut dir-ne «terres de parla catalana» —un punt de vista des del qual la realitat del sud es fa escàpola i, per tant, presa fàcil del tòpic més tronat—, la investigació de Vicent Flor hauria de ser rebuda amb molta atenció. Els interessats en el futur de les relacions entre ambdós territoris s’hi haurien d’interessar, fonamentalment, perquè ens permet comprendre que l’anticatalanisme no és pas una mera agressió política i ideològica contra el nord, sinó que es pot explicar per factors intrínsecs a la mateixa realitat valenciana. És això que explica que es faci el que es faci des del nord, la interpretació des del sud és la mateixa: l’interès es converteix en intromissió, la prudència, en abandó. El blaverisme ha aixecat entre nord i sud una de les fronteres mentals més sòlides i inútils que es puguin imaginar, sempre al servei dels interessos unitaristes d’un Estat que només transigeix amb el sacrifici de la diversitat original que identifica els conversos i els vassalls.

El lector s’adonarà, des de la primera pàgina, que la intensitat documental, descriptiva i analítica de Noves glòries a Espanya és tan gran que el nombre de pàgines que ocupa no fa justícia a la seva extensió real. No som davant d’un d’aquells treballs que anuncien la promesa d’un gran itinerari acadèmic i intel·lectual, sinó que és una obra madura, plena d’inflexions i matisos, complexa i alhora ordenada i clara. És, com aquells petits cubs de concentrat de sopa, una obra que necessita una lectura pausada i atenta fins que tots els elements s’han diluït per tal que el paladar en descobreixi tots els sabors. Cal esperar que la capacitat d’observació i anàlisi de Vicent Flor tingui continuïtat en tantes d’altres cares de la polièdrica realitat social valenciana, algunes de les quals ell mateix ja apunta en aquestes pàgines. No és que estigui massa convençut que el coneixement profund de la realitat social tingui cap conseqüència en la seva transformació —els anys ens tornen escèptics—, però sempre és un consol arribar a comprendre per què les coses són com són i no com ens hauria agradat que fossin. Noves glòries a Espanya no acabarà amb l’anticatalanisme —ni s’ho proposa, és clar— però ara ja sabrem, exactament, de què parlem.

Salvador Cardús i Ros

dijous, 28 d’abril de 2011

Anticatalanisme i identitat valenciana

Vicent Flor (València, 1971) és llicenciat en Ciències Polítiques i doctor en Sociologia. Exerceix com a conservador de museu i és professor associat del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i professor-tutor de la UNED. Les seues principals línies de recerca se centren en els àmbits de la sociologia política i de la sociologia de la cultura. Ha publicat, entre altres revistes, en Afers i Arxius de Ciències Socials. Ara, l’Editorial Afers, acaba de traure el seu llibre Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, amb un significatiu pròleg del sociòleg Salvador Cardús. El llibre que estarà a les llibreries a partir del dia 9 de maig intenta de manera reeixida —i aconsegueix també de manera reeixida— respondre a preguntes que resulten cabdals per entendre el País Valencià de la Transició democràtica i l’actual.

Per què una majoria de valencians se senten molt allunyats de Catalunya i dels catalans? Per què la societat valenciana presenta un dels índexs més alts d’espanyolisme? Com hi ha influït l’anticatalanisme? Fins a quin punt ha esdevingut hegemònic i ha condicionat els principals partits polítics? Quin paper ha tingut el «blaverisme» en la conformació de la identitat valenciana actual? Tot i que s’infravalorà durant la transició democràtica —cosa de «quatre gats», en deien—, al capdavall va condicionar el sistema polític valencià d’una manera decisiva. Aquest assaig, resultat de la tesi doctoral «L’anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del ‘blaverisme’», ofereix didàcticament un panorama des de les ciències socials per fer entendre les complexes relacions entre el País Valencià i Catalunya i entre els mateixos valencians. Així s’estudia —sense caure en explicacions simplistes— la reeixida penetració social d’aquest regionalisme anticatalanista gràcies, entre d’altres, a influents mitjans de comunicació, a una particular estructura associativa, a la instrumentalització de símbols, festes, rituals i identitats prèvies, així com també al regionalisme banal de la Generalitat Valenciana. L’autor reflexiona sobre les claus d’aquest procés i analitza els principals trets d’aquest discurs populista, conservador, regionalista, anticatalanista i espanyolista.

Miquel Rosselló, publicat al bloc de l'editorial Afers.

Vicent Flor

dilluns, 4 d’abril de 2011

Per què "Noves glòries a Espanya"?


Per què una majoria de valencians se senten molt allunyats de Catalunya
i dels catalans? Per què la societat valenciana presenta un
dels índexs més alts d’espanyolisme? Com hi ha influït l’anticatalanisme?
Fins a quin punt ha esdevingut hegemònic i ha condicionat
els principals partits polítics? Quin paper ha tingut el «blaverisme»
en la conformació de la identitat valenciana actual? Tot i que s’infravalorà
durant la transició democràtica —cosa de «quatre gats», en
deien—, al capdavall va condicionar el sistema polític valencià d’una
manera decisiva. Aquest assaig, resultat de la tesi doctoral «L’anticatalanisme
al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs
del ‘blaverisme’», ofereix didàcticament un panorama des de les ciències
socials per fer entendre les complexes relacions entre el País
Valencià i Catalunya i entre els mateixos valencians. Així s’estudia —
sense caure en explicacions simplistes— la reeixida penetració social
d’aquest regionalisme anticatalanista gràcies, entre d’altres, a influents
mitjans de comunicació, a una particular estructura associativa,
a la instrumentalització de símbols, festes, rituals i identitats prèvies,
així com també al regionalisme banal de la Generalitat Valenciana.
L’autor reflexiona sobre les claus d’aquest procés i analitza els principals
trets d’aquest discurs populista, conservador, regionalista, anticatalanista
i espanyolista.

Noves glòries a Espanya, novetat editorial en abril de 2011

En abril de 2001 l'editorial Afers publicarà el llibre Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana de Vicent Flor. En aquesta pàgina anirem penjant tota la informació: presentacions, ressenyes, polèmiques, etc.